15 març - Ahir l'Estat espanyol va declarar la guerra a les seves comunitats autònomes. Igual que Kafka, a la tarda volia anar a nedar, però no vaig poder perquè tots els poliesportius municipals estan tancats. Després de la declaració d'Estat d'alarma, la meva mare va trucar-me i em va dir que des del 23-F que no escoltava durant tanta estona la declaració d'un governant espanyol. Tot té un estranyíssim deix de Cop d'estat enrotllat, d'usurpació lenta però profunda de les poques competències que cada autonomia tenia sobre ella mateixa i de la uniformització absoluta del comandament de control en mans d'una sola administració: la d'un govern PSOE-Podemos que ha decidit assassinar milers de persones amb el seu paquet de mesures incongruent, incoherent i impropi d'un govern aparentment reformista. Després d'arrabassar les competències de sanitat i seguretat a les nacions històriques de l'Estat, després d'aprovar que l'exèrcit surti al carrer per controlar l'ordre públic i després de decidir multar a la gent que no compleixi el confinament, el Gobierno també ha decidit que demà tothom que pugui ha d'anar a treballar, a apilonar-se dins un tren, a conviure durant hores en espais petits en una empresa i, en definitiva, a contraure un virus que matarà a milers de persones amb la salut vulnerable. El govern més progressista de la història de la democràcia ha decidit donar el vistiplau a una purga digna d'altres segles, i davant aquesta evidència, una de les poques persones en aquest país que sap des del primer dia que estem en guerra amb Espanya ha clamat al cel: "De Madrid al cielo". El seu tuit, però, com no podia ser d'altra forma, ha despertat l'enuig de tota la classe política espanyola, però també de la catalana, és a dir, dels sobiranistes que amb una mà diuen que faran la independència però amb l'altra ataquen qualsevol mostra de decència i mala bava contra un estat opressor que, ahir, va aplicar un 155 encobert. En escassos cinc mesos Pedro Sánchez ha entrat a urgències de l'Hospital de Sant Pau ensenyant una metralleta per la finestra del cotxe i ha usurpat d'un plomall gran part de les competències de la Generalitat. Ponsatí, ahir, no va fer res més que dir-li assassí, i encara es va quedar curta. Quants anys tardarem a trobar la vacuna contra la inferioritat, la petitesa i la complaença amb els espanyols? La comandanta Ponsatí mostra el camí. Per molt que a molts els hi dolgui, és un antídot.
Kommentare