Som els que històricament s'han conformat amb la meitat del que realment desitjaven, però també els inconformistes que s'aixequen una, deu i cent vegades si fa falta després de cada cop. Els que s'enorgulleixen de ser tossuts com una mula, però a la vegada els amants del diàleg i la negociació. Els garrepes que compten fins a l'últim cèntim en un sopar en grup, però tanmateix els solidaris que mai no fallen quan cal sumar esforços per una causa benèfica. Els tafaners que tot ho xerren mentre estenen la roba, però també els amants de la discreció absoluta per por al 'què diran'. Som els realistes que abracen el pragmatisme, però tanmateix som els somiadors a qui la il·lusió eleva constantment els peus de terra. Som, en definitiva, els calculadors a qui el seny permet controlar-ho tot, però també dels desinhibits a qui la rauxa omple a cada instant el cap de pardals. Un país és la seva gent i la seva diversitat, per això qualsevol societat és sempre aquest aiguabarreig de contradiccions que odiem i estimem a parts iguals.
El Primer d'Octubre d'avui fa dos anys, aquestes contradiccions van ser el caldo de cultiu que ens va fer més uniformes que mai, per això vam ser molts els que aquella matinada que mai no oblidarem vam ocupar una escola i vam compartir el sac de dormir amb companys de lluita tan inesperats com militants d'Unió o quillos que amb prou feines fan servir el català. Aquell dia res d'això importava, per això de les contradiccions com a poble en vam saber fer una cuirassa invencible, encara que després els nostres polítics abaixessin els braços i es limitessin a fer servir la nostra determinació com a marxandatge electoral.
Si mai 'ho tornem a fer', però, convindrà que no oblidem que l'autèntic llegat de l'1 d'octubre és aquest: la certesa que, ni que fos per un sol dia, el poble va agafar el timó i va anar més enllà del que els seus mandataris volien que anés, ja que aquest és l'únic mandat que ens durà a la victòria.
Comments